dimecres, 28 de desembre del 2011

Jacques Henri Lartigue. Un món flotant

Us animem a que aquestes vacances de Nadal aneu a veure una exposició molt interessant al Caixaforum de Lleida. 
Jacques Henri Lartigue ha esdevingut un dels referents visuals del segle XX. Va néixer a Courbevoie, a prop de París, fill d'una família d'industrials adinerada. El seu pare li va comprar la primera càmera fotogràfica quan tenia vuit anys i, de ben petit, va iniciar un dietari amb fotografies i breus textos, que el va acompanyar tota la vida i que és un document extraordinari per conèixer la manera de viure d'una generació que va descobrir la moda, l'esport i les competicions de motor. Les seves imatges reflecteixen la ràpida transformació dels costums, l'esclat de novetats, la vibració de les coses, i alhora la recerca dels petits detalls, de l'instant perdurable i atemporal.
Fins l'any 1963, en què el MOMA va presentar la seva primera exposició antològica, Lartigue era un fotògraf gairebé desconegut. Tanmateix, l'extraordinària força de suggestió de les seves imatges explica que des d'aquell moment el seu prestigi no hagi parat de créixer.
Lartigue va capturar la vida que l'envoltava, l'exaltació de la felicitat i la joia de viure i ho va fer amb unes idees estètiques que proposaven una renovació del llenguatge fotogràfic.









Dijous i dissabtes a les 19:00h fan visites guiades!!
No us la perdeu!

dijous, 1 de desembre del 2011

Zelig, de Woody Allen

Avui us recomanem una pel·lícula de 1983 del gran Woody Allen. Igual que Midnight in Paris, Zelig està ambientada a l'epoca dels anys 20, però en aquest cas es tracta d'un fals documental molt divertit. Protagonitzada pel mateix Woody Allen i per Mia Farrow, està rodada en blanc i negre i color, donant així més veracitat al relat.


La història es desenvolupa a finals de la dècada de 1920 quan un estrany home comença a cridar l'atenció pública a causa de les seves repetides aparicions en diferents llocs amb diferents aspectes. Aquest home, Leonard Zelig (Woody Allen), té la capacitat sobrenatural de canviar la seva aparença adaptant-se al medi en què es desenvolupa, pel que és conegut com l'home camaleó. A partir d'aquestes dades es comença a narrar la seva història, incloent testimonis i presentació dels fets, a manera de documental, de diferents testimonis dels esdeveniments. Entre ells, el de la psicoanalista Eudora Fletcher (Mia Farrow), una dona persistent i una mica ambiciosa que busca analitzar l'estat mental de Zelig no només per la seva vocació, sinó també per aconseguir el seu propi reconeixement.
 



 
 

dimecres, 16 de novembre del 2011

Berthe Morisot

Berthe Morisot (Bourges, 1841-París, 1895), va ser la primera dona que es va unir al moviment impressionista. Nascuda en el si d'una família de l'alta burgesia francesa, va ser educada en el gust per les arts i la música i va saber combinar de manera exemplar la faceta artística amb el seu paper de dona moderna i activa animadora cultural. Model i amiga de Manet, casada amb el seu germà Eugène, aliada dels pintors impressionistes (com Degas, Renoir, Monet o Pissarro), amb qui va exposar en pràcticament totes les seves exposicions, i admirada per intel·lectuals de la talla de Mallarmé o Valéry, Morisot va jugar un paper destacat i essencial en el desenvolupament del impressionisme francès.

Al ball, 1875

L'exposició al Museu Thyssen, que presenta una selecció d'obres, en la seva major part pertanyents al Musée Marmottan Monet de París, és la primera monogràfica que se li dedica a Espanya. Tant la delicadesa del paisatge, que li va ensenyar Corot, com el mestratge dels seus retrats, que va aprendre de Manet, o la representació impressionista de jardins, escenes rurals i interiors domèstics, permeten conèixer els aspectes més destacats de la seva obra pictòrica. Amb una pintura introspectiva, fins i tot malenconiosa, de traços ràpids, que de vegades adquireixen la lleugeresa de la aquarel·la, Morisot ens introdueix de ple en la seva pròpia intimitat, a la delicada exploració de la feminitat. La representació del món íntim femení va ser un assumpte tan permanent en la seva obra que l'escriptor Paul val: r afirmava que la seva pintura podria considerar «el diari d'una dona expressat a través del color i el dibuix».

 El bressol, 1872
Llegint, 1873
Camp de blat


divendres, 4 de novembre del 2011

Mi hermana pequeña

Disculpeu la desconnexió... ja tornem a ser aquí amb el nostre bloc!!
Avui us presentem una marca que podeu trobar a la nostra botiga, molt vintage, i a molt bon preu!!
En el següent video podeu veure la desfilada de la col·lecció Hivern 2011-12 a Brandery...
Esperem que us agradi!!













dijous, 6 d’octubre del 2011

El carrussel de Vuitton

La firma Louis Vuitton va presentar la nova col·lecció de Primavera/Estiu 2012. Si la roba (peces amb crochets, tonalitats suaus i estil vintage, organza i broderie anglaise) i el lloc (Museu del Louvre) ens han agradat; la posada en escena encara més! Les models anaven baixant dels cavallets, tots ells de color blanc, mentre l'atracció girava. Una metàfora del món, que mai no para de girar.
Ens ha recordat molt a l'estil d'algunes peces Aggabarti...














dimecres, 14 de setembre del 2011

J'aime la danse


Si en un post anterior ya os hablamos de las bailarinas de la pintura de Degas, hoy veremos la danza des del cine y de la moda. Os recomendamos la película La danza (2010), dirigida por Frederick Wiseman. Es un documental sobre el ballet de la Ópera de Paris. Grabando todos los días los cursos, las repeticiones y ensayos, Wiseman subraya la escuela francesa de ballet conocida por su énfasis en la rigurosa atención en la perfección de la técnica  y la precisión del movimiento. Una obra de gran belleza e inmensa sutileza. Os dejamos el tráiler...


Por otro lado, os queremos presentar la nueva colección de Nice Things, titulada "Corps de ballet", inspirada en la danza y sus movimientos: demi-plié, relevé, déboulé, rond de jambe...







Por otro lado, os recomendamos la película (ahora en cartelera) Dancing Dreams. Aprendiendo con Pina Bausch (2010).  Dirigida por Anne Linsel y Rainer Hoffmann, se trata de un documental que narra como la coreógrafa Pina Bausch (1940 - 2002), en 2008 seleccionó a 40 adolescentes para formar parte del espectáculo Kontakhtol. Durante los diez meses de ensayo hasta la noceh del estreno, los jóvenes bailarines van descubirendo el genio de Bausch y sus propios cuerpos. Os animamos a descubrir la figura de esta gran artista, que revolucionó el mundo de la danza contemporánea. 





Imagen de su espectáculo Nelken (2005)