Avui us presentem l'artista català Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 1866-1932), pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Fill d'una família benestant, el seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba; i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana. Havent demostrat un gran inetrès pel dibuix, el 1881 viatja a Paris, on rebé una gran influència de l'impressionisme. Posteriorment tornà a Barcelona, i conegué Santiago Russinyol, amb el qual mantigué una estreta relació i s'instal·là un altre cop a Paris.
El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions.
Casas fou també un dels fundadors de la taverna barcelonina Els Quatre Gats, cerveseria cabaret que esdevingué un dels nuclis principals del modernisme, juntament amb el Cau Ferrat, a Sitges. Un altre dels impulsors fou el músic Enric Granados.
Abans del bany, 1894
La delicadesa amb què Casas representa determinades obres de caràcter intimista, habituals en la seva obra a partir de 1893, es posa de manifest molt especialment en les escenes de toilette. No es tractava d'un tema innovador, ja que alguns pintors francesos, com per exemple Degas, havien representat aquest assumpte de manera insuperable. La visió de Casas era menys atrevida i menys sensual que la d'altres pintors coetanis, potser perquè el nostre artista coneixia les limitacions que, per raons d'ordre moral, imposava el mercat artístic català. Així doncs, Casas opta per donar una visió més idealitzada de la realitat, intentant potenciar la bellesa de les escenes més anodines de la vida quotidiana.
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, 1897
Autorretrat, 1908
Au Moulin de la Galette, 1892
Ball de Tarda, 1896
Retrat de les senyoretes NN, 1890
La Mandra, 1898-1900
