dimecres, 14 de setembre del 2011

J'aime la danse


Si en un post anterior ya os hablamos de las bailarinas de la pintura de Degas, hoy veremos la danza des del cine y de la moda. Os recomendamos la película La danza (2010), dirigida por Frederick Wiseman. Es un documental sobre el ballet de la Ópera de Paris. Grabando todos los días los cursos, las repeticiones y ensayos, Wiseman subraya la escuela francesa de ballet conocida por su énfasis en la rigurosa atención en la perfección de la técnica  y la precisión del movimiento. Una obra de gran belleza e inmensa sutileza. Os dejamos el tráiler...


Por otro lado, os queremos presentar la nueva colección de Nice Things, titulada "Corps de ballet", inspirada en la danza y sus movimientos: demi-plié, relevé, déboulé, rond de jambe...







Por otro lado, os recomendamos la película (ahora en cartelera) Dancing Dreams. Aprendiendo con Pina Bausch (2010).  Dirigida por Anne Linsel y Rainer Hoffmann, se trata de un documental que narra como la coreógrafa Pina Bausch (1940 - 2002), en 2008 seleccionó a 40 adolescentes para formar parte del espectáculo Kontakhtol. Durante los diez meses de ensayo hasta la noceh del estreno, los jóvenes bailarines van descubirendo el genio de Bausch y sus propios cuerpos. Os animamos a descubrir la figura de esta gran artista, que revolucionó el mundo de la danza contemporánea. 





Imagen de su espectáculo Nelken (2005)


dimecres, 7 de setembre del 2011

Posa't la capa!

Aquesta temporada es porten les capes... Us fem cinc cènitms d'aquesta peça de roba atemporal i elegant, que ens abrigarà aquesta tardor-hivern de manera molt original i vintage!
Si bé ja s'utilitzava en l'Antiga Grècia, anirem fins l'any 1900 per conèixer la seva varietat. A principis del segle XX la capa s'associava a l'uniforme de les infermeres o de les minyones, però ja a la dècada dels 1920 (de la qual ja us n'hem parlat) començaren a posar-se de moda. Però va ser a la dècad dels 30 quan van entrar amb força als armaris de les noies més modernes i estiloses. 




 
    
Pel que fa a aquest estil de capes, més "militar", us proposem el model de Traffic People...


Cap als anys 50 trobem un canvi en els models: les capes esdevenen més curtes, i els teixits d'aquestes també canvien. És a Paris on entra amb més força, i també on es quedarà. S'aposta per les línies simples i per teixits com el tweed o la llana, molt còmodes i fàcils de portar.




Si sou més partidàries d'aquest estil, la millor opció són les capes de Nice Things...




Els dissenyadors d'alta costura aquesta temporada han convertit la capa en un "must", però més enllà d'aquest fet, nosaltres la defensem com una peça atemporal i vintage que hem de tenir al nostre fons d'armari!




Nosaltres ja tenim la nostra!! Us atreviu??

dimarts, 30 d’agost del 2011

Traffic People AW11-12

Ja tenim a la botiga la nova col·lecció de Traffic People!! Aquesta marca va començar fa uns deu anys d'una manera molt original al famós mercadillo londinenc de Portobello. Es caracteritza per combinar les tendències imperants del món de la moda amb un estil vintage i patrons d'altres dècades. 
Aquesta temporada presenten peces sorprenents, barrejant el glamour dels estampats gràfics amb peces d'aspecte net i senzill. Us deixem algunes fotos del nou catàleg... Seguirem informant!! 

















diumenge, 21 d’agost del 2011

Diksi Tardor-Hivern 2011-12

Avui us presentem la nova col·lecció de la marca Diksi, després de l'èxit que ha tingut aquest estiu a la nostra botiga! Tal i com ells mateixos la presenten, es tracta d'una col·lecció amb aires molt vintage, inspirada en algunes de les grans dives cinematogràfiques que encara avui marquen tendència, igual que ho van fer les seves pel·lícules (de les quals algun dia ja us n'hem parlat...).
Esperem que us agradi molt. Ja podeu passar a veure-la per la botiga!!!

"Para esta temporada hemos viajado en la máquina del tiempo a la época de finales de los 50 y principios de los 60. Nos remontamos a estos años a través del cine y de las glamourosas actrices que tan bien reflejaban las modas de la temporada.
Las actrices icono de esta década son nuestras grandes aliadas en el desarrollo de esta colección. La elegancia de mujeres cómo Audrey Hepbourd, Jeanne Seberg, Anna Karina, TIppi Hedren, Catherine Deneuve, Briggite Bardort, Grace Kelly o Jeanne Moreau…marcó el devenir de la moda. Películas como las que nos dejó el director de cine Jean Luc Godard "Á bou de soufflé" (una de nuestras preferidas), "Los pájaros" de Alfred Hitchcock rodada en San Francisco en 1963, "El apartamento", esa maravilla de Billy Wilder con la angelical Shirley MacLaine de protagonista, "Jules te Jim" de Truffaut, "la ventana indiscreta" con Grace Kelly son parte de la historia del cine y el mejor reflejo para entender la moda de aquella época. Un movimiento cinematográfico importante que se produjo en Francia a finales de los cincuenta fue la Nouvelle vague. CIneastas como François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer o Claude Chabrol protagonizaron este movimiento que se caracteriza por la improvisación en los diálogos, actuaciones espontáneas, localizaciones en exterior, el uso de luz natural y sus bajos presupuestos…
Otras películas más actuales pero con una gran adaptación a la época en cuanto a vestuario son "An education" y "Monalisa smile".













dijous, 11 d’agost del 2011

Ramon Casas

Avui us presentem l'artista català Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 1866-1932), pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Fill d'una família benestant, el seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba; i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana. Havent demostrat un gran inetrès pel dibuix, el 1881 viatja a Paris, on rebé una gran influència de l'impressionisme. Posteriorment tornà a Barcelona, i conegué Santiago Russinyol, amb el qual mantigué una estreta relació i s'instal·là un altre cop a Paris.
El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions.
Casas fou també un dels fundadors de la taverna barcelonina Els Quatre Gats, cerveseria cabaret que esdevingué un dels nuclis principals del modernisme, juntament amb el Cau Ferrat, a Sitges. Un altre dels impulsors fou el músic Enric Granados.

Abans del bany, 1894
La delicadesa amb què Casas representa determinades obres de caràcter intimista, habituals en la seva obra a partir de 1893, es posa de manifest molt especialment en les escenes de toilette. No es tractava d'un tema innovador, ja que alguns pintors francesos, com per exemple Degas, havien representat aquest assumpte de manera insuperable. La visió de Casas era menys atrevida i menys sensual que la d'altres pintors coetanis, potser perquè el nostre artista coneixia les limitacions que, per raons d'ordre moral, imposava el mercat artístic català. Així doncs, Casas opta per donar una visió més idealitzada de la realitat, intentant potenciar la bellesa de les escenes més anodines de la vida quotidiana.

 Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, 1897

Autorretrat, 1908 

 Au Moulin de la Galette, 1892

 Ball de Tarda, 1896

Retrat de les senyoretes NN, 1890 

La Mandra, 1898-1900