Us informem d'una exposició que ja s'ha inaugurat al CaixaFòrum de Barcelona i que no us podeu perdre aquest estiu...
Belle Époque és una expressió que designa les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX. Un període d'intens creixement econòmic, emmarcat per la guerra francoprusiana i la Primera Guerra Mundial. Durant aquest període, es produeix un profund canvi que altera tant les convencions estilístiques de l'art de pintar, com el marc de les relacions que vinculen el pintor amb el seu públic i el seu mercat.
La visió més generalitzada de la història de l'art de la Belle Époque destaca l'impressionisme, el postimpressionisme i les primeres avantguardes del segle XX com a columna vertebral del canvi. No obstant això, és fàcil observar que aquest clixé, encunyat retrospectivament al segle XX, deixa en l'ombra molts aspectes de la vida artística del moment que van ser molt rellevants per als seus contemporanis. Aquesta exposició es proposa explorar aquesta zona de penombra.
A través de tres generacions de pintors, l'exposició aborda diferents aspectes del retrat per reflectir el pas d'un estat d'ànim inicial, triomfal i confiat, propi dels primers anys, a l'aguda inquietud crítica dels retrats expressionistes dels últims anys, que tanquen el recorregut de la mostra.
Articulada en nou àmbits: Autoretrats, Retrats de societat, Temperament i caràcter, Retrats de grup, Ambients i conversacions, Retrats a l'aire lliure, Toulouse-Lautrec, El retrat com a símbol i La crisi, l'exposició proposa una mirada sobre els moviments pictòrics complexos de la Belle Époque per desentranyar les claus iconogràfiques i psicològiques d'aquesta època fonamental a l'hora de construir l'esperit modern i per intentar bastir ponts entre la història de la pintura i les històries social i cultural.
A la mostra es reuneixen prop d'un centenar d'obres realitzades per, aproximadament, dues dotzenes d'artistes i procedents de prop de quaranta museus i col·leccions particulars d'Europa i els Estats Units. Entre moltes altres, s'hi exhibeixen obres d'Anders Zorn, Édouard Manet, Ramon Casas, Edvard Munch, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard, Hermen Anglada Camarasa, Max Oppenheimer, Oskar Kokoschka, Egon Schiele, Max Pechstein i Ernst L. Kirchner, que formen, juntament amb Giovanni Boldini, John Singer Sargent, Joaquim Sorolla, Valentín A. Serov i Henri de Toulouse-Lautrec, la galàxia del retrat europeu.
Val molt la pena!!!
Théophile-Alexandre Steinlen, La tornada de la vesprada, 1897.
Ginebra, Association des Amis du Petit Palais.
Giovanni Boldini, La dona de rosa
Henri de Toulouse-Lautrec. Gaston Bonnefoy, 1891.
Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza
Joaquín Sorolla. Maria amb barret, 1910.
Col·lecció particular. Madrid Arxiu BPS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada