dimecres, 7 de setembre del 2011

Posa't la capa!

Aquesta temporada es porten les capes... Us fem cinc cènitms d'aquesta peça de roba atemporal i elegant, que ens abrigarà aquesta tardor-hivern de manera molt original i vintage!
Si bé ja s'utilitzava en l'Antiga Grècia, anirem fins l'any 1900 per conèixer la seva varietat. A principis del segle XX la capa s'associava a l'uniforme de les infermeres o de les minyones, però ja a la dècada dels 1920 (de la qual ja us n'hem parlat) començaren a posar-se de moda. Però va ser a la dècad dels 30 quan van entrar amb força als armaris de les noies més modernes i estiloses. 




 
    
Pel que fa a aquest estil de capes, més "militar", us proposem el model de Traffic People...


Cap als anys 50 trobem un canvi en els models: les capes esdevenen més curtes, i els teixits d'aquestes també canvien. És a Paris on entra amb més força, i també on es quedarà. S'aposta per les línies simples i per teixits com el tweed o la llana, molt còmodes i fàcils de portar.




Si sou més partidàries d'aquest estil, la millor opció són les capes de Nice Things...




Els dissenyadors d'alta costura aquesta temporada han convertit la capa en un "must", però més enllà d'aquest fet, nosaltres la defensem com una peça atemporal i vintage que hem de tenir al nostre fons d'armari!




Nosaltres ja tenim la nostra!! Us atreviu??

dimarts, 30 d’agost del 2011

Traffic People AW11-12

Ja tenim a la botiga la nova col·lecció de Traffic People!! Aquesta marca va començar fa uns deu anys d'una manera molt original al famós mercadillo londinenc de Portobello. Es caracteritza per combinar les tendències imperants del món de la moda amb un estil vintage i patrons d'altres dècades. 
Aquesta temporada presenten peces sorprenents, barrejant el glamour dels estampats gràfics amb peces d'aspecte net i senzill. Us deixem algunes fotos del nou catàleg... Seguirem informant!! 

















diumenge, 21 d’agost del 2011

Diksi Tardor-Hivern 2011-12

Avui us presentem la nova col·lecció de la marca Diksi, després de l'èxit que ha tingut aquest estiu a la nostra botiga! Tal i com ells mateixos la presenten, es tracta d'una col·lecció amb aires molt vintage, inspirada en algunes de les grans dives cinematogràfiques que encara avui marquen tendència, igual que ho van fer les seves pel·lícules (de les quals algun dia ja us n'hem parlat...).
Esperem que us agradi molt. Ja podeu passar a veure-la per la botiga!!!

"Para esta temporada hemos viajado en la máquina del tiempo a la época de finales de los 50 y principios de los 60. Nos remontamos a estos años a través del cine y de las glamourosas actrices que tan bien reflejaban las modas de la temporada.
Las actrices icono de esta década son nuestras grandes aliadas en el desarrollo de esta colección. La elegancia de mujeres cómo Audrey Hepbourd, Jeanne Seberg, Anna Karina, TIppi Hedren, Catherine Deneuve, Briggite Bardort, Grace Kelly o Jeanne Moreau…marcó el devenir de la moda. Películas como las que nos dejó el director de cine Jean Luc Godard "Á bou de soufflé" (una de nuestras preferidas), "Los pájaros" de Alfred Hitchcock rodada en San Francisco en 1963, "El apartamento", esa maravilla de Billy Wilder con la angelical Shirley MacLaine de protagonista, "Jules te Jim" de Truffaut, "la ventana indiscreta" con Grace Kelly son parte de la historia del cine y el mejor reflejo para entender la moda de aquella época. Un movimiento cinematográfico importante que se produjo en Francia a finales de los cincuenta fue la Nouvelle vague. CIneastas como François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer o Claude Chabrol protagonizaron este movimiento que se caracteriza por la improvisación en los diálogos, actuaciones espontáneas, localizaciones en exterior, el uso de luz natural y sus bajos presupuestos…
Otras películas más actuales pero con una gran adaptación a la época en cuanto a vestuario son "An education" y "Monalisa smile".













dijous, 11 d’agost del 2011

Ramon Casas

Avui us presentem l'artista català Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 1866-1932), pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Fill d'una família benestant, el seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba; i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana. Havent demostrat un gran inetrès pel dibuix, el 1881 viatja a Paris, on rebé una gran influència de l'impressionisme. Posteriorment tornà a Barcelona, i conegué Santiago Russinyol, amb el qual mantigué una estreta relació i s'instal·là un altre cop a Paris.
El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions.
Casas fou també un dels fundadors de la taverna barcelonina Els Quatre Gats, cerveseria cabaret que esdevingué un dels nuclis principals del modernisme, juntament amb el Cau Ferrat, a Sitges. Un altre dels impulsors fou el músic Enric Granados.

Abans del bany, 1894
La delicadesa amb què Casas representa determinades obres de caràcter intimista, habituals en la seva obra a partir de 1893, es posa de manifest molt especialment en les escenes de toilette. No es tractava d'un tema innovador, ja que alguns pintors francesos, com per exemple Degas, havien representat aquest assumpte de manera insuperable. La visió de Casas era menys atrevida i menys sensual que la d'altres pintors coetanis, potser perquè el nostre artista coneixia les limitacions que, per raons d'ordre moral, imposava el mercat artístic català. Així doncs, Casas opta per donar una visió més idealitzada de la realitat, intentant potenciar la bellesa de les escenes més anodines de la vida quotidiana.

 Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, 1897

Autorretrat, 1908 

 Au Moulin de la Galette, 1892

 Ball de Tarda, 1896

Retrat de les senyoretes NN, 1890 

La Mandra, 1898-1900



dimecres, 27 de juliol del 2011

Retrats de la Belle Époque

Us informem d'una exposició que ja s'ha inaugurat al CaixaFòrum de Barcelona i que no us podeu perdre aquest estiu...
Belle Époque és una expressió que designa les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX. Un període d'intens creixement econòmic, emmarcat per la guerra francoprusiana i la Primera Guerra Mundial. Durant aquest període, es produeix un profund canvi que altera tant les convencions estilístiques de l'art de pintar, com el marc de les relacions que vinculen el pintor amb el seu públic i el seu mercat.
La visió més generalitzada de la història de l'art de la Belle Époque destaca l'impressionisme, el postimpressionisme i les primeres avantguardes del segle XX com a columna vertebral del canvi. No obstant això, és fàcil observar que aquest clixé, encunyat retrospectivament al segle XX, deixa en l'ombra molts aspectes de la vida artística del moment que van ser molt rellevants per als seus contemporanis. Aquesta exposició es proposa explorar aquesta zona de penombra.
A través de tres generacions de pintors, l'exposició aborda diferents aspectes del retrat per reflectir el pas d'un estat d'ànim inicial, triomfal i confiat, propi dels primers anys, a l'aguda inquietud crítica dels retrats expressionistes dels últims anys, que tanquen el recorregut de la mostra.
Articulada en nou àmbits: Autoretrats, Retrats de societat, Temperament i caràcter, Retrats de grup, Ambients i conversacions, Retrats a l'aire lliure, Toulouse-Lautrec, El retrat com a símbol i La crisi, l'exposició proposa una mirada sobre els moviments pictòrics complexos de la Belle Époque per desentranyar les claus iconogràfiques i psicològiques d'aquesta època fonamental a l'hora de construir l'esperit modern i per intentar bastir ponts entre la història de la pintura i les històries social i cultural.
A la mostra es reuneixen prop d'un centenar d'obres realitzades per, aproximadament, dues dotzenes d'artistes i procedents de prop de quaranta museus i col·leccions particulars d'Europa i els Estats Units. Entre moltes altres, s'hi exhibeixen obres d'Anders Zorn, Édouard Manet, Ramon Casas, Edvard Munch, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard, Hermen Anglada Camarasa, Max Oppenheimer, Oskar Kokoschka, Egon Schiele, Max Pechstein i Ernst L. Kirchner, que formen, juntament amb Giovanni Boldini, John Singer Sargent, Joaquim Sorolla, Valentín A. Serov i Henri de Toulouse-Lautrec, la galàxia del retrat europeu.

Val molt la pena!!! 
Théophile-Alexandre Steinlen, La tornada de la vesprada, 1897.
Ginebra, Association des Amis du Petit Palais.
 

Giovanni Boldini, La dona de rosa
Henri de Toulouse-Lautrec. Gaston Bonnefoy, 1891. 
Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza
 
Joaquín Sorolla. Maria amb barret, 1910. 
Col·lecció particular. Madrid Arxiu BPS


dimarts, 19 de juliol del 2011

Arts & Crafts

Arts and Crafts va ser un moviment (una filosofia del disseny) originat a Anglaterra que tingué lloc entre als anys 1860 i 1910 (sobretot la segona meitat d'aquest període), tot i que la seva influència perdurà fins la dècada dels 30. Instigat per l'artista i escriptor William Morris i inspirat pels escrits de John Ruskin, té els seus orígens a Anglaterra, però s'estengué a altres països d'Europa i als Estats Units. El podem considerar una variant del Modernisme: és coetani i té moltes connexions amb el Modernisme català.
El moviment fou bàsicament una reacció contra l'estat de les arts decoratives i com aquestes eren produides. Els integrants d'aquest moviment eren partidaris de l'aretsanat simple, utilitzant tècniques senzilles, sovint amb estils decoratius medievals o romàntics. La seva filosofia també incloia la defensa d'una reforma econòmica i social, la qual podem considerar "anti-industrial". Eren, així, partidaris d'una unificació de les arts, de manera similar al que succeia en l'Edat Mitjana.
Els seus principis fonamentals eren: Formes simples, Veracitat dels materials i Formes de la naturalesa.

Paper de paret dissenyat per Willam Morris, 1862
 
Paper de paret dissenyat per Willam Morris, 1862
 
Paper de paret dissenyat per Willam Morris, 1875
 
 Tapis dissenyat per William Morris

Escriptori dissenyat per Gustav Stickley, 1903

The Red House, casa dissenyada per l'arquitecte Philip Webb pels eu amic William Morris: és el paradigma del moviment, ja que uneix arquitectura, arts plàstiques i decoratives i artesania en una sola disciplina

Què us sembla? Ens encanta!!